Campionat Espanya Tri - Vigo

El dissabte passat vaig anar a córrer la cita més important de la temporada, el Campionat d'Espanya de Triatló.
Haig d'admitir que anava una mica pressionat quan no ho havia d'estar però també s'ha d'afegir que van haver un munt de petits accidents que vaig anar superant rollo videojoc fins que es va donar el tret de sortida. El desmuntatge i muntatge de la bici per trasportar-la a l'avió, els dubtes de si arribarà bé o no, no poder veure els circuits fins el mateix dia de la prova, l'alimentació, etc.....Tot això va fer que la meva energia s'anés desgastant fins al punt que, quan vaig veure que podria córrer em vaig desinflar completament. 
La natació me la vaig prendre com una prova de supervivència. La mala mar deguda al vent que feia, les onades d'un metre i la meva por a nedar fort al mar van ser determinants per fer el mal temps que vaig fer. Pensava que amb la bici la cosa milloraria pero ràpid em vaig adonar que no tenia el dia, les cames no funcionaven, el pols no pujava i no m'atrevia a apretar dur. Vaig decidir colaborar en la mesura del posible pero haig d'admitir que vaig fer una bici molt conservadora, lluny del meu estat de forma. Veient el panorama pensava que la cursa a peu seria un drama pero allà sí que es va girar la truita. De tot el grup que anaven vaig sortir tercer a córrer i vaig poder mantenir aquesta posició remuntant posicions a lo bestia.

Al final 11è del meu grup d'edat, que no esta malament però em fa molta ràbia acabar una cursa i no tenir la sensació de que ho has donat tot.

Ara anem a Calafell i tanquem la paradeta fins al Novembre on tornarem a encendre la maquinaria. Temps per pensar en els errors, per buscar objectius i per millorar en els aspectes més fluixos.